1.- Farem de Terrassa una sola ciutat, unida, inclusiva i plural, formada per persones iguals en drets i diferents en maneres de viure, que comparteixen el present, construeixen un futur millor i obren la ciutat al món
ODS_8/10/11

Volem fer de Terrassa una ciutat sense barreres de cap mena, ni físiques, ni socials, ni mentals, entre persones, col·lectius i barris, una ciutat oberta, amb accessibilitat universal i amb un model territorial que cal repensar. Exercirem la capitalitat i el lideratge que ens corresponen per la nostra dimensió i per la potència i singularitat de Terrassa en molts àmbits, projectarem la ciutat cap al país, Europa i el món, amb ambició i una mirada innovadora. Cooperarem estretament amb el Govern de la Generalitat, així com amb la resta d'administracions, per impulsar el desenvolupament i el progrés de la ciutat i dissenyar una agenda estratègica de futur.

Eix 1 Barris sostenibles per canviar mirades

El desenvolupament asimètric d'alguns barris al llarg del temps ha generat desigualtats socioeconòmiques importants. En els últims anys, malgrat la recuperació que assenyalen molts indicadors, les diferències territorials han augmentat. Davant d'aquesta situació, l'Ajuntament pren el compromís de treballar per reduir aquestes desigualtats entre els barris en àmbits tan fonamentals com l'habitatge, l'espai públic, l'educació, la salut i la creació de condicions per a la millora de l'activitat econòmica. En aquest context l'Ajuntament de Terrassa té com a prioritat de mandat l'objectiu principal reduir les desigualtats socials i
territorials, tot impulsant accions que millorin la qualitat de vida per la ciutadania.

El projecte Barris Sostenibles, està concebut com un instrument en la lluita contra l'increment de les desigualtats socials a la ciutat. A més, pretén abordar els efectes negatius que es deriven de la concentració dels nivells de renda més baixos en aquells barris que pateixen dèficits urbanístics més acusats i on la qualitat de l'habitatge és menor. I pretén fer-ho aplegant la capacitat, els recursos i la legitimitat de l'Ajuntament amb la iniciativa també de l'acció veïnal dels barris. A partir del nivell de renda mitjana del barri respecte del conjunt de la ciutat, dels indicadors socioeconòmics, educatius i sociosanitaris, de la presència de col·lectius amb necessitats especials, estat del parc d'habitatges i situació urbanística, es valoraran els barris prioritaris on iniciar el projecte.

1.1.- Àmbits de treball

•  Educació
  • Crear projectes educatius, integrals i transformadors, i donar suport a les escoles en les tasques socioeducatives complementàries.
• Qualitat de la salut
  • Afrontar les principals desigualtats socials que causen problemes de salut, reforçant la perspectiva integral, preventiva i comunitària.
• Cultura i acció comunitària
  • Impulsar la cultura com a eina de transformació social, vinculantla als equipaments de proximitat, com les biblioteques, als centres educatius i a l'accés i la participació igualitària de tots els col·lectius.
• Activitat econòmica
  • Promoure el desenvolupament local i de l'economia de proximitat, lligada a les necessitats de les persones, i fomentarne les oportunitats laborals.
• Habitatge digne
  • Promoure la rehabilitació i manteniment del parc d'habitatges, facilitar el rejoveniment de barris envellits i promoure nous models d'accés a l'habitatge com «cohousing», masoveria urbana...

S'haurà de crear una oficina que coordini les actuacions que inclou el projecte i que és la responsable d'aglutinar la capacitat municipal necessària per poder-les desenvolupar amb el grau més gran de transversalitat possible. En aquest sentit, l'equip de l'oficina haurà de treballar conjuntament amb els/les tècnics/es municipals de totes les àrees i districtes de vinculats amb les actuacions dels plans i amb els veïns/es i entitats dels territoris.

1.2.- Consell Assessor de Barris Sostenibles
Constitució d'un Consell Assessor format per personal municipal, persones expertes i ciutadania, que acompanyi en el disseny i la implementació del pla.

1.3.- Unificar criteris per a l'espai públic
Creació d'un «llibre d'estil» que defineixi els criteris a aplicar a projectes i obres en l'espai públic, per tal que aquestes es projectin i executin de forma coherent amb la idea i imatge de ciutat desitjada i tenint en compte la transversalitat entre la gent gran, els nens, els infants, els adolescents i el gènere, en els àmbits que afectin els jocs, l'esport el carrer, etc. Tenint en compte la igualtat de gènere la diversitat funcional, la seguretat i la convivència.

1.4.- Informació i empoderament de la ciutadania
Implementació de sistemes per apropar la presa de decisions i la informació a la ciutadania, mitjançant les xarxes socials i campanyes divulgatives als espais públics, especialment empoderant-la en els nous sistemes de gestió del verd urbà, on cada vegada prima més la millora de la biodiversitat, la protecció de la vida animal, l'eliminació de l'ús de productes químics i la usabilitat enfront de l'ornamentació.

Eix 2 Desplegar un nou model d'organització territorial, per donar resposta a les demandes i necessitats ciutadanes, desconcentrant l'estructura organitzativa municipal i vetllant així per l'impuls d'una nova governança més transversal més corresponsable i més relacional

2.1.- Obrir un procés de reflexió sobre el model d'organització territorial de la ciutat. Quin
model de ciutat volem?

2.1.1. Determinació del govern al territori: Creació, si s'escau, d'un òrgan de govern en el territori,
per diferenciar la participació ciutadana de la gestió municipal.(òrgan de gestió
desconcentrada).
2.1.2. Determinació de la divisió territorial òptima per a la desconcentració de serveis. Concretar la divisió territorial òptima per la implantació i desconcentració dels serveis administratius i de gestió en el territori, amb la finalitat d'acostar els serveis a la ciutadania.
2.1.3 Nou model de finançament territorial. Analitzar i proposar un nou model de finançament, òptim pel territori.

2.2.- Definir i desplegar un nou model relacional entre l'Ajuntament de Terrassa i la
ciutadania, el teixit associatiu i les empreses NOVA

2.2.1. Desplegar un nou model relacional entre els serveis municipals, per una banda, i la ciutadania, empreses i entitats, per una altra, predominantment telemàtic, reduint l'atenció presencial de totes les oficines de l'Ajuntament, a aquella que tingui cita prèvia concertada.
2.2.2. Definir un nou concepte d'oficina d'atenció ciutadana que aglutini tots els nivells de tramitació i informació.
2.2.3. Revisar i potenciar tota la tramitació electrònica municipal, garantint l'accessibilitat dels recursos tecnològics necessaris per facilitar a la ciutadania la tramitació telemàtica dels diferents serveis municipals.
2.2.4. Implantar la cita prèvia a tots els nivells d'informació i tramitació, i a totes les oficines municipals.
2.2.5. Estructurar, redimensionar i organitzar l'atenció ciutadana municipal, per tal d'assolir aquest nou model d'atenció més global. Per això caldrà revisar les diferents dependències funcionals, jeràrquiques, els criteris tècnics, procedimentals, d'estil, d'imatge corporativa, d'eficiència, etc.
2.2.6. Establir un pla d'avaluació i revisió contínua per tal de poder mantenir un servei eficaç, amb capacitat d'adaptació a qualsevol contingència futura.

2.3.- Definir i concretar els serveis potencialment susceptibles de ser desconcentrats en el
territori NOVA

2.3.1. Definir el model d'organització dels serveis desconcentrats.
2.3.2. Analitzar i concretar els serveis susceptibles de ser desconcentrats, que seran fonamentalment els que ofereixen una atenció de tipus instrumental (tramitació, informació o assessorament de múltiples temàtiques).
2.3.3. Realitzar una prova pilot en una de les Seus Territorials, amb els serveis desconcentrats.

2.4.- Elaborar un Pla Director d'equipaments i espais municipals com a eina de planificació
estratègica , que correspongui a les necessitats actuals i futures d'equipaments i serveis a
la ciutat de Terrassa, d'acord amb la realitat sociodemogràfica, econòmica... dels diferents
territoris, en un projecte de ciutat NOVA

2.4.1. Realitzar una diagnosi territorial, demogràfica, econòmica i social de la ciutat amb projecció 2030, que ens permeti analitzar les obligatorietats de prestació de serveis i els estàndards disponibles, per poder dissenyar una proposta de planificació d'equipaments en base a un recull de necessitats i disponibilitats.
2.4.2. Analitzar, des de la planificació urbana, el sòl existent i les seves reserves per a equipaments, basant-nos en les disponibilitats i necessitats de sòl, i en les característiques de les ubicacions disponibles i relacions estratègiques amb el territori, analitzant també possibles canvis d'usos dels equipaments.
2.4.3. Analitzar la necessitat de nous equipaments, des del coneixement de les particularitats funcionals de cada tipologia d'equipament i activitat.
2.4.4. Determinar les Seus Territorials que esdevindran l'Ajuntament en el territori, on s'ubicaran tots els serveis desconcentrats, establint així, la doble xarxa i diferenciant equipaments cívics (per entitats), d'equipaments administratius (serveis de gestió municipal).
2.4.5. Plantejar un Pla d'Inversions, on es defineixin les futures propostes d'actuació, tant per la creació, ampliació com la millora de les dotacions existents, amb l'estimació econòmica de les inversions a curt, mitjà i llarg termini, i el calendari de desenvolupament, així com la seva ubicació també, sobre la cartografia municipal, i la concreció del sòl que quedarà disponible un cop plantejades les propostes sobre el territori.
2.4.6. Revisar el model de gestió dels equipaments municipals amb l'objectiu d'obrir-los a nous actors afavorint així una major implicació del teixit associatiu en la seva gestió.

2.5.- Model d'atenció ciutadana integral
Avançar en la implantació i consolidació generalitzada del model d'atenció ciutadana integral, propera i de qualitat, reforçant i millorant l'atenció a la ciutadania des d'una perspectiva integradora i multicanal.

Eix 3 Impulsar el Pacte «Terrassa per l'accessibilitat universal»

El Pacte Terrassa per a l'Accessibilitat Universal es va signar el 26 de juliol del 2012, és un pacte de ciutat obert a tothom que vulgui sumar-s'hi. Ha representat un salt qualitatiu per fomentar el dret a l'accessibilitat universal a Terrassa i el seu objectiu és implicar globalment la ciutadania: a títol personal, o a través d'associacions, empreses, entitats o col·lectius. La finalitat és fer real el dret a l'accessibilitat universal a la ciutat i s'ha convertit en el marc de referència on la ciutat aborda la promoció de l'accessibilitat des d'un treball participatiu.

3.1.- Redacció d'un nou Pla d'accessibilitat (espai públic, transport i equipaments)
Tenir un coneixement actual i continuat del grau d'accessibilitat que hi ha en els diferents àmbits d'estudi de manera que l'Ajuntament pugui conèixer i programar les prioritats envers l'accessibilitat universal. La LLEI 13/2014, de 30 d'octubre, d'Accessibilitat determina que cada municipi ha de tenir un pla municipal d'accessibilitat que ha d'incloure tots els àmbits i els territoris de la seva competència i que identifiquin i planifiquin les actuacions necessàries perquè el territori, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i la comunicació assoleixin, per mitjà d'ajustos raonables, les condicions d'accessibilitat establertes per aquesta llei i per la corresponent normativa de desplegament.
3.2.- Millorar l'accessibilitat a les comunitats de propietaris
Estudiar la viabilitat d'obrir una línia de subvencions anual per a la millora de l'accessibilitat a les comunitats de propietaris, de manera coordinada amb Habitatge Terrassa.
3.3.- Transversalitat i coordinació entre serveis municipals
Fomentar la transversalitat en l'abordatge de l'accessibilitat als serveis municipals: formació i
coordinació entre serveis
3.4.- Jocs infantils accessibles i inclusius
Instal·lació progressiva de jocs infantils accessibles i dissenyar un parc de joc inclusiu a la ciutat perquè cap infant, independentment de les seves capacitats, hagi de conformar-se a mirar com els altres juguen.
3.5.- Actes públics accessibles
Promoure l'accés a la cultura i oci per a totes les persones. Actes públics accessibles per a tothom.
3.6.- Sumar complicitats i compromisos
Instar altres administracions,agents públics i privats a implantar mesures que garanteixin l'accessibilitat universal.

Eix 4 Assolir una posició de referent a Catalunya per a cadascun dels llenguatges artístics

4.1.- Arts vives
Incrementar el nombre d'activitats i dies d'ocupació del Teatre Principal, per tal que esdevingui el lloc de trobada, coneixement i reconeixement del sector teatral amb el seu públic i generador de vitalitat teatral.
4.2.- Arts vives: model de gestió del Teatre Principal
Variar el model de gestió del Teatre tot implicant a la professió i experts de la ciutat en la programació.
4.3.- Arts visuals
Avançar en el projecte «Tercer paisatge» de pintures murals a parets exteriors de gran format al barri de Sant Pere Nord i, igualment, endegar el projecte "Ciutats dels Murals" per tal de portar les arts visuals a diferents espais degradats de la ciutat per aconseguir la seva millora.
4.4.- Música
Impulsar un nou esdeveniment centrat a les músiques urbanes a partir del treball d'artistes locals, amb l'objectiu que la ciutat esdevingui un referent en música urbana.
4.5.- Impulsar dos centres de creació: Arts Vives i Arts Visuals
Impulsar dos centres de creació: Arts Vives i Arts Visuals Centre de creació per a les Arts Vives al voltant del Teatre Principal convertint la plaça en un espai de trobada de creadors i potenciant les residències artístiques. Centre de creació per a les Arts Visuals a diferents espais de la ciutat, per tal d'implantar la creació d'arts visuals a la ciutat, i el Centre d'art Joana Biarnés dedicat al fotoperiodisme.
4.6.- Dansa
Contribuir a l'enfortiment del projecte del Centre Cultural dedicat a la dansa, mantenint la seva posició de referent de país.

Eix 5 Esdevenir un referent internacional a partir de la cultura i el patrimoni

5.1.- Arts Vives
Obrir la dimensió internacional del festival Terrassa Noves Tendències que esdevindria el Festival TINTTerrassa Internacional Noves Tendències.
5.2.- La Seu d'Ègara, Patrimoni Mundial UNESCO
Treballar per a l'aprovació de la candidatura de la Seu com a Patrimoni de la Humanitat: Programa Candidatura Seu d'Ègara Patrimoni Mundial UNESCO i creació d'un Centre d'acollida de visitants de la Seu d'Ègara per al desenvolupament de la seva candidatura com a Patrimoni de la Humanitat.
5.3.- Una Fira Modernista més internacional
Projectar la ciutat i el patrimoni modernista a nivell internacional mitjançant la Fira Modernista, una estratègia de comunicació i la xarxa d'Art Noveau.
5.4.- Pla de Dinamització del Patrimoni Històric
Revisar el Pla de Dinamització del Patrimoni Històric per adaptar- lo a la revolució cultural per projectar la unió entre els valors del passat, el present i el futur de la cultura terrassenca.
5.5.- Col·laboració entre museus
Treballar per millorar la coordinació i col·laboració entre els diferents museus de la ciutat: Museu de Terrassa, mNACTEC, Museu Tèxtil.

Eix 6 La cultura per a la inclusió

6.1.- Segell de cultura compromesa
Creació d'un segell de cultura compromesa amb la igualtat de gèneres, la inclusió i la sostenibilitat.
6.2.- Terrassa Vibra
Endegar el projecte "Terrassa Vibra": circuït d'actuacions als set districtes de la ciutat amb una intensitat alta per tal d'assolir un paisatge sonor als barris de la ciutat amb l'objectiu que la cultura esdevingui un element de quotidianitat
6.3.- Música a hospitals i centres de salut
Posar en marxa el projecte "Terrassa Vibra als hospitals" amb la instal·lació d'un piano a cadascun dels centres hospitalaris de la ciutat. Aquest projecte pretén el foment de la música com a eina de salut i es gestionarà i treballarà des dels centres hospitalaris amb la col·laboració de diverses entitats musicals de la ciutat.
6.4.- «Rock'in» a l'educació secundària
Impulsar el projecte "Rock'in" d'ensenyament musical als centres de secundària a partir de
l'ensenyament de la música moderna aprofitant les possibilitats de les noves tecnologies, com a part de l'estratègia de Terrassa, ciutat educadora amb visió 360.
6.5.- Cultura i inclusió social
Implantar a Terrassa un projecte inclusió social a la cultura que permeti l'accés a tota la ciutadania, malgrat la seva situació econòmica, a l'educació cutural (música, dansa, etc.) i al seu gaudi. Reglament de Serveis Socials, Carnet Cultural i Terrassa Districte Cultural.
6.6.- «Voces»
Posar en marxa el projecte d'ensenyament musical a partir del repertori clàssic/formació orquestral i coral a centres d'esplai i/o AMPAS per a la formació d'orquestres, com a part de l'estratègia de Terrassa, ciutat educadora amb visió 360.

Eix 7 Arrels culturals

7.1.- Cultura popular
Fomentarem la cultura popular entre la ciutadania per assegurar- ne la pervivència i com a mètode de potenciar el sentiment de pertinença a la ciutat.
7.2.- Esdeveniments culturals i entitats
Treballar al costat de les entitats per enfortir i fer créixer els esdeveniment culturals que organitzen com a espai de cohesió social i relació intergeneracional, així com d'element identificatiu per la projecció de la ciutat.
7.3.- Festa Major
Afavorir l'organització i el desenvolupament de la Festa Major com a element fort de construcció de ciutat, de comunitat, i com a element de foment de les relacions socials, obrint l'unió de tradició i noves tendències a partir d'un model obert i participatiu.

Eix 8 Cultura per a la creació i el pensament

8.1.- Noves línies de suport a la creació
Obrir noves línies de subvenció per atendre tots els projectes de creació artística impulsats per entitats i col·lectius amb les característiques i necessitats pròpies de cada un dels llenguatges.
8.2.- Potenciar el paper de les entitats culturals
Enfortir el paper de les entitats culturals locals en cadascun dels trams de l'escala de valor de l'art per garantir:

• Espai de Creació
• Projecte d'Exhibició
• Projecte de transformació de la ciutat (barris)

Aquesta línia de treball seguirà l'exemple del circ, amb el projecte de Tub d'assaig, que caldrà completar, així com obrir nous projectes amb nous grups i llenguatges.

Eix 9 Biblioteques

9.1.- Modernització i centralitat cultural
Avançar en la implementació del Pla del Sistema Bibliotecari 2018-2025 per modernitzar les
biblioteques i assolir l'espai de centralitat cultural com a equipament de referència dels barris.
9.2.- Biblioteca del districte 5
Continuar treballant amb la Diputació per disposar d'un Pla Funcional i redactar el projecte executiu de la biblioteca del districte 5.

Eix 10 Millorar el finançament de projectes culturals terrassencs de país

10.1.- Més esforç pressupostari en cultura
Compromís per a l'increment del pressupost destinat a cultura en un 50% al llarg del mandat, tant per a l'activitat, com el suport als projectes culturals i enfortir projectes en creixement.
10.2.- Festival de Jazz
Treballar amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona per aconseguir incrementar la seva participació en el Festival de Jazz.
10.3.- Orquestra Terrassa-48
Donar suport a l'Orquestra Terrassa 48 i demanar un augment de la participació de la Generalitat de
Catalunya i la Diputació de Barcelona.
10.4.- Casa de la Música
Mantenir el projecte Casa de la Música i donar suport al seu creixement a la ciutat
10.5.- Festival TINT i Mercat de Noves Tendències
Dotar al TNT d'una direcció específica per gestionar i programar el festival.
10.6.- Dansa
Contribuir a l'impuls de la dansa a la ciutat, establint projectes de col·laboració amb espais de referència com el Centre Cultural.

Eix 11 Obrir Terrassa al món: Elaboració i implementació d'un pla de màrqueting turístic que millori i ampliï l'oferta de la ciutat per ser un destí turístic de qualitat i atractiu per a visitants que aportin valor afegit

11.1.- Màrqueting turístic de Terrassa
Elaborarem un Pla de Màrqueting Turístic de Terrassa en col·laboració amb la Diputació de Barcelona i els agents locals per planificar l'estratègia i definir les accions per millorar com a destinació turística i, un cop aprovat, desenvoluparem els programes i les accions previstes, segons els objectius i estratègies definits, i d'acord amb els recursos i la priorització establertes pel pressupost municipal i el pla d'actuació anual.
11.2.- Oferta global de ciutat
Crearem espais i eines per agrupar l'oferta global de ciutat (esdeveniments, espais, experiències...) i fer-la atractiva i accessible per als visitants.
11.3.- Promoció del patrimoni
Millorarem i ampliarem l'oferta turística destacant i promocionant el patrimoni de la ciutat.

Eix 12 Millorarem els espais i els serveis destinats a l'activitat turística, promovent l'ús de la tecnologia i les propostes innovadores

12.1.- Centre d'Interpretació del Modernisme
Desenvoluparem el projecte de rehabilitació i transformació dels usos de la Masia Freixa per convertir-la en un centre d'interpretació del Modernisme, d'acord al Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural.
12.2.- Millorar l'atenció a visitants
Ampliarem l'espai i les prestacions de l'Oficina de Turisme per oferir una millor atenció a visitants i incorporar nous serveis i productes.
12.3.- «Oficina virtual» de Turisme
Desenvoluparem una nova web i l'estratègia i nous recursos en xarxes socials i apps per oferir una autèntica «oficina virtual» de Turisme i millorar la promoció turística de Terrassa.
12.4.- Autocaravanes
Implantarem una àrea de servei d'autocaravanes per facilitar la visita a la ciutat d'aquesta tipologia d'usuaris/es.
12.5.- Oferta hotelera
Treballarem per la creació de noves places d'allotjament a Terrassa (alberg de joventut, ampliació places hoteleres, habitatges d'ús turístic, etc.) de forma sostenible.

Eix 13 Treballarem per posicionar Terrassa dins l'oferta turística de Barcelona i Catalunya, liderant els àmbits on som referents, com el turisme industrial

13.1.- Turisme industrial
Impulsarem l'oferta de turisme industrial del país liderant la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya en col·laboració amb les institucions turístiques i ampliant els territoris adherits.
13.2.- Terrassa, Barcelona, Catalunya
Treballarem en coordinació amb les institucions turístiques per participar de les fires i els
esdeveniments més significatius del sector i incloure l'oferta de Terrassa en les marques turístiques de Catalunya i Barcelona.
13.3.- Turisme singular i de qualitat
Posicionarem Terrassa com un destí turístic singular i de qualitat treballant per adherir-nos als segells o distincions de qualitat més adients (Turisme Cultural, Ciutats amb Caràcter, Modernisme industrial, turisme de reunions, turisme esportiu, etc.)

Eix 14 Incrementar la cooperació en turisme amb els agents de la ciutat

14.1.- Cooperació público-privada
Convocarem la Taula de Treball de Turisme com a espai de coordinació amb els agents públics i privats del sector turístic local, per definir les estratègies i les accions conjuntes
14.2.- Terrassa Gastronòmica
Liderarem la comissió Terrassa Gastronòmica, i impulsarem els projectes de dinamització del sector primari i la promoció dels productes de proximitat
14.3.- Biosphere: turisme sostenible i responsable
Implementarem els compromisos de la certificació Biosphere en les actuacions del Servei de Turisme i promourem la seva adhesió entre els agents turístics locals per avançar cap a una activitat turística sostenible i responsable.

Eix 15 Definició del Vapor 0. Patrimoni Industrial

El Vapor 0 neix de la unió natural de diferents iniciatives locals amb un fort component cultural i comunitari que te com a eix vertebrador l'actuació del turisme industrial-patrimonial i que vol recuperar conjunts fabrils que formen part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat, tot transformant-los en espais innovadors.

15.1.- Recuperació de vapors de la ciutat per a d'altres usos i posada en valor el patrimoni
industrial, amb objectiu de promoció turística i de transformació digital

Eix 16 Terrassa, ciutat del cinema

16.1.- Programa d'activitats Cinema-UNESCO
Impulsar la projecció exterior en cinema i el Programa d'activitats Cinema-UNESCO i consolidar les accions realitzades els darrers dos anys per fer arribar a la ciutadania l'orgull i compromís de ser ciutat creativa de la xarxa mundial de la UNESCO dins de l'àmbit de cinema, com són la mostra de cinema feta a les aules, la participació a la Fira Modernista o la celebració de la setmana del cinema, així com impulsar-ne de noves. Continuar amb la projecció exterior de la ciutat com a "ciutat de cinema" de la mà de la Xarxa de ciutats creatives de la Unesco i d'acord a l'Estratègia de creació i construcció d'una identitat competitiva per a la projecció exterior de Terrassa (marca de ciutat) i el Pla de projecció internacional.
Continuar amb la projecció exterior de la ciutat com a "ciutat de cinema" de la mà de la Xarxa de ciutats creatives de la Unesco i d'acord a l'Estratègia de creació i construcció d'una identitat competitiva per a la projecció exterior de Terrassa (marca de ciutat) i el Pla de projecció internacional.
16.2.- Atraure visitants a través del cinema i l'audiovisual
Impulsar noves iniciatives per atraure visitants a la ciutat a partir del cinema i l'audiovisual i de les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya, així com potenciar les ja existents. Una de les actuacions previstes és fer créixer l'espai de museu perquè esdevingui un Centre d'interpretació.

Eix 17 Treballar l'estratègia Terrassa Ciutat de Cinema de manera concertada amb el sector

17.1.- Taula de l'Audiovisual
Convocarem la Taula de l'Audiovisual com a espai de coordinació amb els agents públics i privats del sector, a escala de ciutat, per definir les estratègies i les accions conjuntes.

Eix 18 Promoció del Cinema Catalunya, un model de referència al nostre país, per garantir el Dret a la Cultura i obrir-lo més a tota la ciutat

18.1- Un cinema encara més obert a tothom
Impulsar noves activitats i programació per garantir el Dret a la Cultura, acostant el Cinema Catalunya a totes les franges d'edat i donar-lo a conèixer a tots els districtes de la ciutat.

Eix 19 Projecció de la ciutat a l'exterior mitjançant l'esport d'alt nivell i la celebració i participació en esdeveniments esportius de rellevància, facilitant l'accés de la ciutadania als esdeveniments

19.1.- Copa del Món d'Hoquei Femení
Participació en la organització de la Copa del Món d'Hoquei Femení vetllant per la repercussió a la ciutat de la celebració de l'esdeveniment.
19.2.- Ajuts a clubs i entitats per a competicions internacionals
Mantenir i potenciar una línia de subvencions per donar suport a clubs i entitats esportives que contribueixen a la projecció de la ciutat, per a la seva participació en competicions internacionals i/o organització d'esdeveniments esportius d'alt nivell.
19.3.- Turisme esportiu
Promourem l'oferta de turisme esportiu treballant conjuntament amb les entitats esportives de la ciutat i facilitant espais i equipaments en horaris disponibles per a estades esportives.
19.4.- Casa de l'Esport Terrassenc i de l'Hoquei
Posar en funcionament un nou espai-edifici per a la gestió esportiva municipal i per a la relació, projecció i atenció de l'activitat esportiva de les entitats de la ciutat i del món de l'hoquei.

Eix 20 Potenciar la interacció i la incidència de Terrassa al món per reforçar el posicionament i lideratge de la nostra ciutat a l'exterior, a través de la diplomàcia municipal i el finançament internacional, així com també difondre les polítiques públiques de la Unió Europea i les agendes mundials a la ciutadania per tal de garantir el dret a l'educació. Organització de cursos, conferències i accions de sensibilització

20.1.- Projectes Next Generation i altres fons europeus de recuperació NOVA
Desenvolupar programes per l'accés a fons europeus de recuperació i donar suport a iniciatives socials o privades per l'accés a aquests fons europeus.
20.2.- Nova Agenda Urbana, Agenda 2030 o ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) Consolidar la presència de Terrassa en xarxes europees i internacionals, en grups de treball i en organitzacions públiques per participar activament en el desenvolupament de la Nova Agenda Urbana, l'Agenda 2030 i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), d'acord amb els objectius del Programa de Govern i les línies d'actuació estratègica del pla director. 
20.3.- Pla d'Internacionalització
Elaboració, en col·laboració amb els serveis municipals relacionats amb aquest àmbit, del «Pla director d'internacionalització i de diplomàcia municipal de Terrassa» que marcarà els eixos, les prioritats i el lideratge estratègic en matèria internacional.
20.4.- Marca de ciutat
Impuls del desenvolupament de les Estratègies d'Internacionalització i d'Identitat competitiva («city Branding» o marca de ciutat) que incloguin valors de col·laboració i inclusió amb els agents públics i privats de la ciutat i el treball transversal i coordinat dels diferents serveis municipals que tenen relació amb aquest àmbit.
20.5.- Promoció de la imatge exterior de la ciutat
Dinamització, promoció i millora de la imatge de Terrassa a través de l'acció internacional cap a l'exterior i acollint a la ciutat trobades internacionals.
20.6.- Finançament internacional i participació en organismes
Posar en marxa un sistema de treball que detecti les diferents oportunitats que puguin sorgir en benefici de la ciutat tant en el marc europeu com en l'internacional (possibilitats de captació de fons i presència en organismes i institucions), amb assessorament personalitzat sobre les oportunitats que se'n derivin de la identificació d'informació de valor afegit per a l'Ajuntament i les seves àrees.
20.7.- Difusió de les polítiques públiques de la Unió Europea
Difusió de l'actualitat i de les polítiques públiques de la Unió Europea a través del coneixement i la participació. Organització de cursos, conferències i accions de sensibilització.
20.8.- Difusió del funcionament del marc europeu i de les agendes mundials a la ciutadania
Sensibilització i comprensió del funcionament del marc europeu i internacional, així com promoure els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la defensa dels drets i les llibertats des de l'àmbit local per a la incidència global. Organització de cursos, conferències i accions de sensibilització.
20.9.- Potenciar el prestigi internacional de Terrassa Impuls de propostes per potenciar la nostra visibilitat i assolir el reconeixement de la ciutat a nivell europeu i internacional.

Eix 21 Plans directors/sectorials i projectes estratègics

21.1.- Desenvolupar el sistema de plans de ciutat
Desenvolupar i actualitzar, a partir d'aquest Programa de Govern, un conjunt coherent i transversal de plans directors, plans sectorials i projectes estratègics de ciutat.
21.2.- Objectiu transversal
Tots aquests plans s'enfocaran a fer realitat, progressivament, l'objectiu global de «forjar una sola ciutat»: aquest serà un criteri transversal a tots els plans de futur, incorporant-hi progressivament les perspectives de gènere, d'interseccionalitat i de drets humans.
21.3.- Agenda urbana de Terrassa NOVA
Impulsar i redactar l'Agenda Urbana de Terrassa, en el marc dels Objectius de Desenvolupament
Sostenible (ODS) i de la fixació d'un horitzó estratègic per a la ciutat de cara al 2030.
21.4.- Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa NOVA
Impulsar la millora i ampliació dels sistemes de dades i informació de l'Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa, adaptant-lo a les transformacions socials i econòmiques.

Eix 22 Relació de Terrassa amb governs i organismes supramunicipals

22.1.- Relació bilateral Ajuntament - Generalitat
Una oportunitat per millorar la ciutat i per contribuir a millorar el país. Definir una agenda de temes bilateral, en les dues direccions, fent un seguiment exhaustiu dels temes i amb un enfocament constructiu.
22.2.- Infraestructures i equipaments
Reivindicarem davant dels governs, administracions i organismes supramunicipals, de forma
constructiva i exigent, les infraestructures i equipaments pendents.
22.3.- Relacions institucionals i de cooperació
Treballarem per enfocar les relacions institucionals, defensant els interessos generals de la ciutat i oferint cooperació i esperit constructiu, amb: Consell Comarcal, Diputació de Barcelona, ajuntaments propers, associacions municipalistes, organismes en els quals Terrassa està present...
22.4.- Arc Metropolità
Definirem el posicionament de Terrassa envers la Regió Metropolitana de Barcelona i el conjunt del Vallès.