Els antecedents més antics de la presència d'una primitiva indústria lítica elaborada per humans al nostre territori es remunten dins el període del Pleistocè, entre uns 800.000 mil anys, al jaciment de Vallparadis, i els 300.000 mil anys al llarg del traçat de la riera de Les Arenes-Rubí (des de Matadepera a Sant Quirze de Terrassa).

Es coneguda també la presència de l'home a coves i balmes de Sant Llorenç del Munt des del període del Neolític Antic (5.000 aC.), a la cova del Frare. Tot i la continuïtat d'aquest poblament de muntanya, d'una economia basada en la ramaderia i la caça, fins més enllà de l'aparició dels metalls,  les troballes de restes a la zona urbana, confirmen un poblament a la plana, com la troballa d'un vas del Neolític Antic (de la cultura de Veraza, 2.500 aC.) a la terrassa de les esglésies de Sant Pere, o les sitges funeràries de Ca N'Arnella. També, constatem la continuïtat d'assentaments posteriors amb les sitges funeràries del Calcolític (Can Bosch de Basea i l'Aiguacuit) i de l'Edat del Bronze, a Can Ballarà o al carrer Miquel Vives.

De l'Edat de Ferro (1.100-800 aC.), es coneix la necròpolis d'incineració de Can Missert, localitzada al sud-oest de la ciutat en direcció a Viladecavalls, i considerada com el primer nucli de població més nombrós dins de l'actual terme de Terrassa.

base de bol (100 aC). MdT 23151D'època ibèrica, entorn el 400 aC., es defineix un territori on es constata un poblament rural a l'entorn d'un poblat, Egosa, localitzat a la terrassa solcada pels torrents de Monner i Vallparadís que tindrà continuïtat fins la seva romanització a principis del segle II aC. En època de l'emperador romà Flavi Vespasià (69-79) esdevé un municipi, municipium  flavium Egara. Tenim força constància epigràfica a l'entorn de l'actual poble antic de Sant Pere. La jurisdicció territorial del municipi d'Ègara abastava una àmplia població rural, les viles d'explotació agrària com Can Jofresa, Can Bosch de Basea, l'Aiguacuit, Ca N'Anglada, Can Colomer, Ca N'Arnella, Can Fonollet, etc.   
 
Vista nocturna del conjunt monumental. Autor: Manel MarquésL'expansió del cristianisme arriba a l'istme de Sant Pere a principis del S. IV, amb la construcció d'una primitiva basílica, necròpolis i baptisteri  i la creació del bisbat que continua fins a la invasió musulmana (s.VIII). Amb els consegüents canvis i reedificacions aquest nucli religiós perdura fins els nostres dies amb la presència de tres esglésies , la parroquial de Sant Pere , la catedral Santa Maria i l'edifici funerari de Sant Miquel i altres dependències destinades a usos funeraris i de residència episcopal.

Exterior de la Torre del PalauEl primitiu nucli medieval de la vila de Terrassa s'ha de relacionar amb l'existència documental 1'any 844 del "Terracium Castellum", prop de la riera del Palau, que unificarà progressivament la població dispersa. A principis del segle XII i durant el XIII, amb l'enfortiment de l'estructura feudal i l'obertura del mercat per part de la política fiscal de la monarquia catalana, naixerà la vila de Terrassa al voltant de l'actual Torre del Castell Palau de Terrassa.

La Vila, amb el Castell Palau a l'interior, es predominantment pagesa i artesana, amb certa especialització en la producció de draps de llana. Es tractava d'un recinte murat, amb torres quadrades, fossat exterior i portals d'entrada (Portal Nou, Portal Cremat, Portal de la Font Vella,..)

Claustre superior del Castell Cartoixa de Vallparadis. Autor: Rafael ArózteguiA la riba esquerra del torrent de Vallparadís, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, va vendre un terreny 1'any 1110 al noble Berenguer Sanlà, perquè hi construís una fortalesa que mes tard, durant els segles XIV i XV, serà la Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís. Posteriorment serà propietat de la família Sentmenat, com a centre de la Quadra de Vallparadís. Actualment es la seu principal del Museu de Terrassa.

El creixement de la població i l'enfortiment de l'estructura municipal, en època moderna, varen produir l'expansió urbana fora de les muralles de la vila medieval.

El 1574 els terrassencs iniciaren la construcció d'un temple de grans proporcions, la Basílica de Sant Pere i del Sant Esperit. A començaments del segle XVI, dins la vila de Terrassa  tant sols existia un petit temple, Sant Fruitós. La parròquia de la Vila  estava situada a l'església de Sant Pere, dins el terme de la Universitat forana, i l'any 160l el Sant Esperit es convertí en la parròquia de la Vila.

A mitjan segle XIX, a la Vila començà un període d'expansió industrial. La població augmentà considerablement i es construïren noves fabriques .La Vila restava però  delimitada per la Rasa, el torrent de Vallparadís, la riera del Palau( Rambla) i la Carretera de Montcada.

La transformació industrial del segle XIX significa la introducció a Terrassa de la primera maquina de filar l'any 1832; la maquina de Vapor, l'any 1833 i el teler Jacquard el 1845.

Les comunicacions van millorar considerablement, amb la construcció de la carretera de Barcelona, l'any 1845 i l'arribada del ferrocarril a l'estació del Nord, des de la capital catalana, l'any 1856. El l860 es va inaugurar el tram de ferrocarril Terrassa-Manresa.

La industria es va transformar amb la utilització de la màquina de vapor. Es van començar a construir els "Vapors', edificis que acollien diverses fàbriques que
utilitzaven la mateixa màquina de vapor, que produïa l'energia que movia les altres màquines.

Es va iniciar una època important per a la ciutat de Terrassa. El progrés industrial continuava, es van ampliar els negocis comercials.  El creixement de la població va forçar per exemple  l'enderroc de les muralles l'any 1876.

El 1877 es va fundar la Caixa d'Estalvis de Terrassa i el rei Alfons XII, va concedir el títol de ciutat el mateix any.

A finals del segle XIX la ciutat s'estenia a l'est, més enllà del torrent de Vallparadís, el 1885 es construeix el pont del Passeig. Al nord fins a l'estació del ferrocarril i a l´oest mes enllà de la Rambla.Terrassa comptava amb 15.956 habitants. L'any 1904 es va produir l'annexió del municipi de Sant Pere.

Envidriat de la Casa Alegre de SagreraEl desenvolupament industrial que vivia la ciutat i l'interès per la cultura de la burgesia terrassenca, va impulsar el moviment del modernisme. Avui dia es conserven esplèndids edificis de l'arquitectura industrial i modernista com el vapor Aymerich, Amat i Jover, el Mercat de la Independència, la Casa Alegre de Sagrera,  la Masia Freixa, el Palau d'Indústries, la Casa Coll i Bacardí, etc.

Masia FreixaLa ciutat continua creixent demogràficament i el 1930 comptava ja amb 39.975 habitants. Aquest creixement continuaria fins a la Guerra Civil. Després de la Guerra i afavorida per l'estructura social i econòmica del franquisme, la industria terrassenca inicia un fort desenvolupament.

Xemeneia del Vapor AmatAquest creixement econòmic va produir un augment demogràfic molt important precedent de l'emigració, sobretot del sud de la península. La ciutat va créixer d'una manera caòtica i desordenada i van aparèixer zones suburbanes com Ca n'Anglada, Poble Nou, Can Boada, La Maurina i Les Arenes. L'any 1960 Terrassa comptava amb 92.234 habitants.

El 25 de setembre de 1962, terrassa es va veure afectada per un enorme aiguat que va desbordà les rieres i provocà una gran catàstrofe urbanística i de pèrdua de vides humanes. Terrassa i Rubí van ser les ciutats més afectades de tot el Vallés Occidental. La força de les inundacions va fer desaparèixer moltes cases que s'havien construït al costat de les rieres.

A la dècada dels seixanta s'experimenta una important industrialització. El tèxtil va perdre pes i va evolucionar el sector metal·lúrgic, amb empreses com l'AEG i l'Agut. La crisi econòmica del 1974 va paralitzar aquest procés industrial.

El 15 de juny de 1977, dos anys després de la mort del dictador Francisco Franco, es van celebrar les primeres eleccions democràtiques. D'aquesta manera comença una nova etapa de prosperitat i creixement ordenat de la ciutat.