Abstenció
Conjunt d'electors que no exerceixen el seu dret al vot en unes eleccions. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges. La suma dels valors absoluts de l'abstenció i la participació sumen el cens electoral. La suma dels seus percentatges és, òbviament, 100 ja que són conceptes complementaris.
Acta d'escrutini
Document oficial on queden reflectides totes les dades de l'escrutini d'una mesa electoral: cens, certificacions censals, vots nuls, vots en blanc, vots per a cada candidatura, etc. Ha d'estar signada per tots els components de la mesa (president, vocals i interventors).
Administració convocant
Administració pública que convoca i organitza un procés electoral. La Generalitat de Catalunya, en el cas d'eleccions al Parlament de Catalunya, i el Govern de l'Estat, en el cas d'eleccions municipals, a les Corts Generals i al Parlament Europeu.
Administració electoral
Té la finalitat de garantir la transparència i objectivitat del procés electoral, i el principi d'igualtat. La integren la Junta Electoral Central, les juntes electorals de les comunitats autònomes, si s'escau, les juntes electorals provincials, les juntes electorals de zona i les meses electorals.
Apoderat/ada
Persona nomenada pel representant d'una candidatura perquè la representi en determinats actes i operacions electorals. Especialment, exerceix una funció de control en els actes de votació i d'escrutini. No forma part de la mesa i ha de votar en la que estigui censat. Pot visitar qualsevol mesa.
Cabina electoral
Element del mobiliari electoral que es troba en el local electoral i al qual poden accedir els electors per preparar la documentació de votació i que permet preservar el dret al secret de vot.
Campanya electoral
Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa a la convocatòria dels comicis i permet a les candidatures demanar el vot a l'electorat, a través d'actes públics i dels mitjans de comunicació. La normativa general electoral estableix que té una durada de 15 dies.
Campanya institucional
Campanya destinada a informar els ciutadans sobre la data de votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu, sense influir en l'orientació de vot.
Candidat/a
Persona integrant d'una llista electoral un cop aquesta ha estat proclamada per la junta electoral competent. En funció del tipus d'elecció, poden ser candidats a diputats i senadors del Congrés i del Senat, respectivament, a diputats de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes o del Parlament Europeu i a regidors dels consistoris municipals.
Candidat/a electe
Candidat/a que ha obtingut un escó per a una circumscripció determinada.
Candidatura
Conjunt de candidats que, constituint una llista, es presenta en una circumscripció electoral per un partit polític, federació, coalició de partits o agrupació d'electors, d'acord amb els criteris i requisits fixats per la llei.
Cens de residents absents (CERA)
Persones que resideixen a l'estranger i reuneixen els requisits per ser electors en determinats tipus d'eleccions. Poden votar en una urna a l'oficina consular o per correu. Els seus vots no es computen en l'escrutini provisional.
Cens electoral
Conjunt d'individus que reuneixen els requisits per ser electors i que no estan privats del dret de sufragi. El cens electoral és únic per a tota classe d'eleccions.
Cens escrutat
Suma d'electors que corresponen a les meses escrutades fins a un moment determinat. S'expressa, normalment, com a percentatge sobre el total del cens.
Cens inicial / Cens final
El cens inicial és el que proporciona l'Oficina del Cens Electoral de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i és el vigent en el moment d'obertura de les meses. Es pot modificar durant el dia de les votacions amb les certificacions censals o per decisió del president de la mesa o autoritat judicial, de manera que el resultat sigui el cens final (definitiu).
Certificació censal
Document emès per l'Administració electoral que constitueix un mitjà de prova pel qual un ciutadà/ana pot exercir el dret al vot, malgrat que no estigui censat a la mesa on s'adreci a exercir-lo. Modifica el cens d'electors de la mesa.
Certificat de votació
Imprès electoral que expedeix la mesa electoral a petició de qualsevol elector/a amb la finalitat d'acreditar documentalment que ha votat.
Circumscripció electoral
Àmbit territorial que engloba el conjunt d'electors a partir del vot dels quals es distribueixen els escons. En les eleccions europees és d'àmbit estatal, en les generals i autonòmiques, d'àmbit provincial i en les eleccions municipals, d'àmbit municipal.
Coalició
Formació política, habilitada per a la presentació de candidatures en uns comicis concrets, constituïda per partits polítics i/o federacions de partits.
Col·legi electoral
Lloc físic on s'exerceix el dret de vot. Pot estar compost per una o diverses meses electorals.
Consolats
Oficines de l'Estat espanyol ubicades a l'estranger que, pel que fa a la matèria electoral, duen a terme tasques adreçades a la confirmació del cens de residents absents (CERA). És el lloc on els electors residents a l'estranger poden dipositar o trametre per correu el vot en les eleccions generals, europees i autonòmiques.
Convocatòria electoral
Acció mitjançant la qual l'òrgan competent de l'Administració corresponent crida el cos d'electors a exercir el seu vot en una data determinada, amb un calendari per a la presentació de candidatures, proclamació, campanya electoral, etc.
Dia de les votacions
Dia en què els electors poden exercir el seu dret de vot. L'horari de votació és de les 9 h fins a les 20 h.
Difusió de resultats provisionals
Operació que té la finalitat de donar a conèixer els resultats provisionals de l'escrutini. Segons el mitjà utilitzat la difusió és audiovisual, per Internet, per SMS, etc.
Dispositiu electoral
Conjunt de sistemes i equipaments que duen a terme totes les tasques corresponents a un procés electoral i que és responsabilitat de l'Administració convocant.
Districte censal
Agrupació geogràfica de seccions censals. És una unitat intermèdia entre la secció i el municipi. Els diferents nivells en l'àmbit electoral són (de més gran a més petit): circumscripció, municipi, districte, secció i mesa.
Eleccions
Procés pel qual es renoven els components d'una cambra o parlament, per mitjà del vot dels electors. En sentit restringit, les eleccions és el dia de les votacions.
Elector/a
Persona que exerceix el dret de sufragi actiu (vot). Poden ser electors els espanyols majors d'edat que no estiguin en cap dels supòsits previstos per la llei que n'impedeixin l'exercici.
Escrutini general
Acte de caràcter públic que duen a terme les juntes electorals competents el tercer dia següent al de la votació per proclamar els resultats definitius oficials. Es realitza a partir dels resultats provisionals, revisant les actes per detectar errors i corregint-los, en cas que n'hi hagi.
Escrutini provisional
Recompte dels vots que s'efectua en cada mesa electoral, a partir del moment de tancament dels col·legis. El president dóna per acabada la votació i es procedeix a l'obertura de les urnes i a la comptabilització dels vots. Amb el resultat final la mesa formalitza l'acta, una còpia de la qual es lliura a la persona representant nomenada per l'Administració, que comunica les dades al centre de recollida d'informació.
Escó
Unitat de composició del parlament o cambra a què es refereixen les eleccions. L'objectiu de les eleccions és assignar els escons (seients) de la cambra a les diferents candidatures segons el nombre de vots i una fórmula electoral d'atribució d'escons.
Fórmula electoral
Procediment de càlcul utilitzat per convertir els resultats electorals de cada circumscripció en una distribució d'escons entre les candidatures que concorren a les eleccions.
Interventor/a
Persona nomenada per la candidatura perquè la representi en una mesa determinada, de la qual forma part amb veu, però sense vot. Exerceix el seu dret de vot en aquesta mesa.
Jornada de reflexió
Dia anterior al de les votacions que assenyala el final de la campanya electoral. Durant aquesta jornada està prohibit demanar el vot per a una determinada opció o fer qualsevol tipus de manifestació que influenciï el sentit del vot.
Juntes electorals
Òrgans de l'Administració electoral que avalen el compliment de la normativa vigent i la igualtat d'oportunitats. Atenen les reclamacions i impugnacions que es produeixin i, després de l'escrutini, validen el pas dels resultats provisionals a definitius.
Llei d'Hondt
Fórmula electoral de les anomenades distributives o proporcionals. És la que s'utilitza a les eleccions al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya, al Parlament Europeu i a les municipals. Per a cada circumscripció electoral, els vots obtinguts per les candidatures que hagin superat la barrera legal es divideixen per una sèrie contínua de nombres naturals (1, 2, 3 i següents), anomenats divisors. Els escons s'atribueixen segons les magnituds dels quocients obtinguts.
Llindar legal / Barrera legal
Límit mínim de vots que s'estableix en l'escrutini perquè una candidatura pugui concórrer a la distribució d'escons. En les eleccions generals i al Parlament de Catalunya aquest límit mínim per a cadascuna de les circumscripcions és del 3% dels vots vàlids emesos, mentre que en les eleccions municipals és del 5%. En les eleccions al Parlament Europeu no s'aplica cap barrera legal.
Llista electoral
Conjunt de candidats mitjançant els quals cada candidatura opta a aconseguir els escons en litigi a cada circumscripció. Els escons de cada candidatura es distribueixen, en el cas de les llistes tancades, segons l'ordre de col·locació dels candidats a la llista.
Mesa electoral
Unitat bàsica del procés electoral que correspon a la subdivisió alfabètica de la secció censal. També és l'òrgan de l'Administració electoral, format per un president i dos vocals i, si s'escau, pels interventors acreditats, davant del qual els electors inscrits en el seu cens poden emetre el seu vot.
Oficina del cens electoral
Òrgan encarregat de la formació del cens electoral. És una entitat administrativa emmarcada en l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb delegacions a totes les províncies.
Papereta
Imprès mitjançant el qual es concreta l'exercici del dret de vot. Per al Senat hi ha una única papereta on s'inclouen tots els candidats i l'elector/a n'ha de marcar tres com a màxim. A la resta d'eleccions, ha de seleccionar la papereta corresponent a la candidatura que vol votar, que inclou les sigles, la denominació de la candidatura i la llista de candidats a la circumscripció.
Participació
Nombre d'electors que exerceixen el seu dret de vot a les eleccions. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges sobre el cens. Segons l'àmbit, la participació pot fer referència a una mesa, a un municipi, a una circumscripció o al total de l'àmbit electoral.
Procés electoral
Equival al terme eleccions, en sentit ampli. Comprèn el conjunt d'accions que s'efectuen en el període de temps que va des de la convocatòria de les eleccions fins a la proclamació de candidats i la publicació de resultats definitius.
Referèndum
Consulta electoral mitjançant la qual es pregunta a l'elector/a per una o diverses qüestions, on les possibles respostes són únicament afirmatives o negatives.
Representants de l'Administració
Persones que l'Administració convocant nomena perquè el dia de les votacions trametin, telefònicament o telemàticament, al centre de recollida d'informació les dades relatives a les votacions (cens, participació, vots, etc.) en cadascuna de les fases del dia: obertura, dades de la mesa i avanços o escrutini de la mesa o les meses assignades.
Resultats definitius
Resultats que proclamen les juntes electorals a partir de la revisió dels resultats provisionals. Un cop passades les eleccions, són les úniques dades vàlides a tots els efectes i anul·len els provisionals de la jornada electoral.
Resultats provisionals
Resultats que l'Administració convocant proporciona durant la nit electoral, mitjançant un centre de processament que té assignada aquesta tasca. Malgrat que es tanqui l'escrutini al 100%, les dades es consideren provisionals mentre les juntes electorals no s'hagin pronunciat.
Secció censal
Unitat censal en què es divideix una circumscripció electoral, que comprèn un màxim de 2.000 electors i un mínim de 500. En cap cas pot haver-hi menys de 200 electors. A cada secció poden haver-hi una o diverses meses electorals. De la mateixa manera, les seccions s'agrupen en districtes censals.
Sistema electoral
Conjunt de principis, normes, regles i procediments tècnics, relacionats entre si i legalment establerts, per mitjà dels quals les persones electores expressen llur voluntat política en vots, que al seu torn es converteixen en escons o poder polític. Els elements principals que componen un sistema electoral són: l'establiment i la magnitud de les circumscripcions, la forma de les candidatures, el procediment de votació, la barrera legal i la fórmula electoral. Els sistemes electorals poden classificar-se en dues grans famílies: sistemes majoritaris i sistemes proporcionals. El nostre sistema actual és el de representació proporcional i la fórmula electoral aplicada és la fórmula (o regla o llei) d'Hondt.
Vot per correu
Vot emès, mitjançant les oficines del servei de Correus, pels electors que per alguna circumstància preveuen que no es podran presentar a la mesa el dia de la votació. Cal que, prèviament, hagin fet la sol·licitud a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral. El servei de Correus ha de conservar la correspondència adreçada a les meses electorals, traslladar-la-hi a les 9 h, i incorporar durant el dia tota la que es rebi fins a les 20 h.
Votants d'una mesa
Nombre d'electors que exerceixen el seu dret de vot a les eleccions en una mesa electoral determinada. Es pot expressar en valors absoluts o en percentatges sobre el cens.
Vots a candidatures
Vots realitzats vàlidament per a qualsevol de les candidatures electorals proclamades. La relació entre les diverses categories de classificació dels vots és la següent: Vots totals = vots vàlids + vots nuls. Vots vàlids = vots en blanc + vots a candidatures.
Vots d'electors residents absents a l'estranger
Vots emesos pels electors inscrits en el cens d'electors residents absents (CERA) que han presentat prèviament la sol·licitud a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral corresponent, excepte a les eleccions locals. Els escruten les juntes electorals provincials i els incorporen a l'acta de l'escrutini general (vegeu Cens de residents absents, CERA).
Vots en blanc
Vots emesos en sobres sense papereta i vots emesos a favor d'una candidatura que hagi estat formalment retirada. En les eleccions al Senat, són vots en blanc les paperetes que no tinguin indicacions a favor de cap candidat/a. També són vots en blanc els emesos a favor de candidatures retirades al llarg del procés. Els vots en blanc formen part del conjunt de vots vàlids (la qual cosa és rellevant per al càlcul dels percentatges).
Vots nuls
Vots emesos en sobre o paperetes diferents del model oficial, paperetes sense sobre, sobres que continguin més d'una papereta de diferents candidatures (si contenen diverses paperetes de la mateixa candidatura, es compta com un sol vot vàlid), els que s'emeten en sobres alterats, les paperetes en què s'hagi modificat, afegit o ratllat els noms dels candidats o se n'hagi alterat l'ordre de col·locació i també les paperetes en què s'hagi introduït qualsevol llegenda o expressió o s'hagi produït qualsevol altra alteració de caràcter voluntari o intencionat. A les eleccions al Senat, són nul·les les paperetes on s'hagin assenyalat més de tres noms.
Vots vàlids
Total de vots emesos desprès de restar-ne els vots nuls. Poden ser vots en blanc i vots a candidatures. És la magnitud emprada com a denominador per calcular el percentatge de vots de cada candidatura.