La castanyada s'origina a la fi del segle XVIII i deriva dels antics menjars funeraris, en les quals no se servien altres menjars que llegums i fruita seca i els pans votius de l'ofrena als difunts en els funerals, més popularment, panets, brioixos o panellons. El menjar tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

En l'actualitat, la Castanyada és una festa popular dels Països Catalans, encara que en molts llocs s'ha perdut a diferència de Catalunya, que se celebra el dia de Tots els Sants (1 novembre), encara que últimament s'ha desplaçat la celebració a la vigília del dia de Tots Sants, es dir el 31 d'octubre al vespre.

A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no associada al dia de Tots els Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor, com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samain (cap d'any cèltic).

La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Al voltant d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes rostides i calents, i generalment embolicades en paper de periòdic en forma de cucurutxo.