Els agermanaments són lligams pactats entre dues o més ciutats per desenvolupar la fraternitat entre pobles. El coneixement mutu i l'exercici de la cooperació i la solidaritat constitueixen la base d'aquesta relació.

En els agermanaments s'avança cap a unes relacions entre iguals, en temes d'interès global, i en l'intercanvi d'experiències en la gestió municipal. Es vol promoure l'apropament intercultural, la formació municipalista i la transferència de recursos per reforçar les capacitats de l'Administració local.

Ciutats agermanades

La ciutat de Terrassa està agermanada amb cinc ciutats d'arreu del món. Dues són d'Europa: Pamiers (França, des de 1991) i Örebro (Suècia, 2003). Aquests lligams estan gestionats per la regidoria de Relacions Europees i Internacionals.

Els altres tres agermanaments responen a la cooperació amb ciutats del Sud, per conèixer-nos millor, consolidar la democràcia, l'autonomia local i el bon govern, i cooperar en el desenvolupament socioeconòmic: Granada (Nicaragua, des de 1989), Tetuan (Marroc, 2002) i Tecoluca (El Salvador, 2004).

Finalment, l'any 2007 va signar-se un protocol de relacions especials de cooperació amb la ciutat d'Otavalo, a Equador.

Granada (Nicaragua)

Capital turística de Nicaragua, situada a 46 quilòmetres de Managua, a la falda del volcà Mombacho i a la ribera del gran llac de Nicaragua, el Cocibolca, on hi ha 350 petites illes. El terme municipal té 592 quilòmetres qua, i una població de 120.000 habitants, entre el nucli urbà i les 38 comunitats rurals. Tant els barris de la ciutat com la zona rural tenen condicions de vida precàries, amb manca de serveis bàsics. Les relacions entre Terrassa i Granada van néixer de la solidaritat amb la revolució sandinista impulsada per l'FSLN. El 25 de juliol de 1989, se signà l'acta d'agermanament a Granada, entre els alcaldes Aníbal Morales i Manuel Royes. L'agermanament amb Granada ha tingut períodes de llums i ombres, a conseqüència dels canvis produïts a l'Alcaldia municipal, per la manca de continuïtat dels responsables polítics i tècnics de la cooperació.

Entre els projectes de cooperació executats destaquen l'enllumenat del Reparto Eddy Ruiz, al sector de La Sabaneta (1991), la dotació d'una llanxa-ambulància al servei del llac (1996) o la construcció de la Casa Comunal 'Terrassa', a La Sabaneta, envoltada de pistes esportives i de lleure (1998).

Amb motiu dels estralls de l'huracà Mitch, es destinaren els fons recollits a la potabilització d'aigües i la reconstrucció del barri del Tabacal, arrasat pel riu. També es finançà el Plan Maestro i es dotà amb 3.900 llibres la Biblioteca Municipal.

Tetuan (Marroc)

La ciutat de Tetuan, de 400.000 habitants, és la capital del nord del Marroc. Situada a 10 quilòmetres del Mediterrani i a 42 quilòmetres de Ceuta, 'La Paloma Blanca' s'encaixa a la falda de les muntanyes Dersa i Gorgis i s'estén per la vall del riu Martil.

Va ser la capital del Protectorat d'Espanya des de 1913 fins a la independència del Marroc, l'any 1956. L'antiga Medina és considerada per la UNESCO patrimoni de la humanitat, que junt amb la Mellah jueva i l'eixample colonial conformen el centre urbà. Al juliol de 1998, l'alcalde de Tetuan-Al Azhar,-un dels aleshores dos ajuntaments de la ciutat-, invitat a Terrassa, va signar un protocol de relacions fraternes que va activar la cooperació en projectes i activitats. Tetuan va participar amb pavelló propi a les mostres multiculturals de 1999 i 2001.

Entre els projectes desenvolupats destaquen la construcció d'una escola bressol, promoguda per Sodepau i per l'associació de treballadors municipals d'Al Azhar, i els programes de formació professional entre la Fundació Josep Comaposada, vinculada a la UGT de Catalunya, i la central sindical marroquina CDT.

Diverses ONG, com ara ÒpticsxMón, WAFAE i altres entitats solidàries de Terrassa, realitzen projectes de cooperació i relació escolar a Tetuan i el nord del Marroc dins el programa Terrassa Solidària.

Tecoluca (El Salvador)

Tecoluca està situada al Departament de San Vicente i a uns 70 quilòmetres de la capital, San Salvador, i té una extensió de 285 quilòmetres quadrats. La població, de 35.000 persones, està disseminada en un centenar de nuclis rurals, entre el volcà Chichontepec i el tram final del riu Lempa, fins que desemboca a l'oceà Pacífic.

En el conflicte armat de El Salvador entre 1970 i 1992, Tecoluca va ser escenari de la guerra civil i només es van mantenir habitats tres nuclis depoblació, la majoria d'habitants dels quals va fugir a zones més segures. Amb els acords de pau signats l'any 1992 entre el govern i la guerrilla del l'FFMLN, es van cedir latifundis abandonats i es va iniciar el repoblament, amb el retorn de 1.800 famílies de desplaçats i exguerrillers, que van començar la reconstrucció del municipi en condicions molt precàries.

La cooperació amb Tecoluca es va iniciar mitjançant un projecte de formació de tècnics agropecuaris entre els anys 1996 i 2001. L'octubre de 1998 l'huracà Mitch va ocasionar greus pèrdues materials per causa de la destrucció de conreus i habitatges. La restauració es va veure arruïnada de nou pels efectes del terratrèmol de gener de l'any 2000, que va destruir 2.941 habitatges.

Entre 1999 i 2001, ÒpticsxMón hi va portar a terme el projecte Hi Tenen molt a Veure. A causa del terratrèmol es va posar en marxa amb la Fundación Cordes i l'Alcaldia de Tecoluca un projecte d'emergència per acollir les famílies sense casa. Seguidament va començar la construcció d'habitatges preparats per reduir la vulnerabilitat incrementant la resistència a possibles desastres futurs.

Per iniciativa de l'ONG ASE, l'any 2001, es va reconstruir la xarxa d'aigua potable de la comunitat Padre Macías, i els anys següents, el pont sobre la Quebrada Seca d'accés al barri i la Casa Comunal. Amb motiu de l'huracà Stam, l'any 2005, es va contribuir a pal·liar l'emergència de la població desplaçada des de les zones inundades i a l'enfortiment del Comité de Desarrollo Municipal.  

El principal projecte de cooperació directe amb Tecoluca ha estat un programa de gènere, de formació de dones, que ha consistit en tallers que tenen com a eix la salut, la seguretat social, els drets i l'autoestima i l'enfortiment organitzatiu. Un cop formades, aquestes dones realitzen la capacitació i sensibilització a les seves comunitats.

El programa, coordinat amb l'Alcaldia de Tecoluca, va donar lloc en una primera fase, entre 2002 i2004, a la creació de l'Asociación de Mujeres de Tecoluca. En una segona fase del programa, entre 2004 i 2007, es continua la formació i es construeix l'Oficina de la Dona, espai obert de trobada, informació i formació.

Otavalo (Equador)

Otavalo es troba ubicat al nord del carreró inter-andí, a 110 quilòmetres de la capital, Quito, i pertany a la província d'Imbabura. Es troba a una altura de 2.565 metres sobre el nivell del mar i té una població de prop de 100.000 habitants.

Les relacions entre Terrassa i Otavalo neixen el 2002, quan l'associació local Catequa inicia el seu treball a la zona. Des de llavors l'Ajuntament s'ha involucrat en diverses iniciatives a la zona, sobretot de caràcter sanitari i educatiu, i es va rebre l'alcalde equatorià Mario Conejo a la ciutat en diferents ocasions, estrenyent fortament els lligams entre les dues comunitats. El projecte més destacat va ser la construcció d'aules per a nois i noies adolescents, dins el Pla Estratègic d'Otavalo, per l'enfortiment de l'oferta educativa multicultural.

Altres agermanaments en l'àmbit europeu